LA BANDA DELS MITJOS LLADRES

ALAPONT, Pasqual

La banda dels mitjos lladres

Ed. Bromera, 2013

(El Micalet galàctic. Sèrie blava; 177)

 

Miquel, Pere i Pamela són el triangle protagonista que funciona molt bé per posar en marxa un pla per fer justícia i parar-li els peus als més pinxo de l’institut. En els afers sentimentals  ja no ho tenen tan bé, ja que entre els sentiments que demostren i els que amaguen arriben a tenir més d’un disgust. Per damunt de tot, però, els queda una forta amistat.

L’autor torna a encertar-la amb aquesta novel·la realista amb protagonistes adolescents en l’ambient d’un institut. Narrada amb ritme  i una gran dosi de bon humor, que es veu reflectida en els diàlegs i en les situacions divertidesque viuen els protagonistes, sap mantenir la intriga fins al final.  També hi ha bons retrats psicològics dels joves, que ens  mostra amb tots els seus clarobscurs davant la complexitat de les relacions humanes.

A partir de 13 anys.

Dolors García

Puntuació: 4

EL RACÓ DE PENÈLOPE

Pasqual Alapont

El Racó de Penèlope

Ed.  Cruïlla, 2012. (Gran Angular; 170)

El protagonista d’aquesta novel·la realista és un noi de quinze anys, Zinc Peris,  que suma fracassos en els seus intents de tenir xicota. És ell qui ens va narrant les peripècies de la família Peris amb un to humorístic, fins i tot en els moments difícils. Quan el pare es queda sense feina i decideix marxar a una població costanera per obrir un restaurant familiar, al noi se li presenta també l’oportunitat de mostrar  al món un “nou” Zinc.

El Racó de Penèlope  és el nom del restaurant, suggerit  per  l’Àlex, el cuiner, un personatge misteriós i estrafolari, enamorat de l’Odissea. El cuiner no només es fa càrrec de la cuina i de la bona marxa del restaurant, sinó que també tindrà un paper decisiu en l’evolució de la personalitat de Zinc. Aquest necessita un “instructor en assumptes amorosos” i vol que li aconselli sobre les coses de la vida. El primer que fa el cuiner és entregar-li el seu exemplar de l’Odissea i li diu: “He llegit l’Odissea més de deu vegades i sempre n’he après alguna cosa nova”. I és a través d’aquesta obra que a en Zinc se li aniran revelant  algunes d’aquestes veritats essencials de la condició humana, de vegades amb una bona dosi de patiment. I més enllà del món de les idees, com que en Zinc és l’ajudant de l’Àlex, descobrirà que té habilitats culinàries i que això és un plus per relacionar-se amb les noies.

I mentre anem rient amb les ocurrències de l’adolescent , les seves ficades de pota, les desventures d’altres membres de la família… es va coent un final ple d’acció i de sorpreses.

Alapont supera amb bona nota el repte de desempolsar l’Odissea i relacionar-la amb la vida d’aquest adolescent. L’autor té una gran habilitat per retratar personatges, per fer-los creïbles i, tot i que l’obra s’adreça a un públic juvenil,  presenta un argument que pot entretenir a lectors de més edat.

Dolors Garcia

Puntuació: 4