DIÓGENES

 

ALBO, Pablo ; AULADELL, Pablo, il.

Diógenes

Ed. Kalandraka, 2010

 

Aquesta obra és premi “Lazarillo de creación literaria 2008”. Narració amb índex que ajuda a acotar cada concepte que vol treballar l’autor en una simple pàgina; quaranta-cinc pàgines treballades amb encert literari que ens conviden a fer vàries lectures per a poder extreure els missatges ocults rere de cada mot.

Retrat d’una família peculiar amb trets patològics del síndrome de Diógenes. Els uneix l’afició d’emmagatzemar objectes, i d’interelacionar les obsessions de cadascun, fins al punt de poder transformar la bogeria en una realitat possible o impossible a la imaginació de qualsevol, a través d’alguna metàfora al·legòrica d’estats d’ànim.

Les dues cares de la moneda d’aprofitar-ho tot ens mostren la creativitat de l’autor per descriure una part de la versió de la malaltia, com ara que pot proporcionar estalvi energètic, la transformació de l’ús de les coses, aprendre a comptar, la soledat, la tristesa, la depressió,….

La ploma poètica del Pablo Albo tracta amb exquisida sensibilitat i afecte la peculiar família d’en Diógenes, amb diàlegs que normalitzen els originals fets que es descriuen, que poden ser del tot impensables per al lector jove o adult.

Il·lustració austera i qualitativa que conjumina amb l’estil del text, entre irònic i estrambòtic. Pablo Auladell ha mimat la composició de cada capítol, mantenint el procediment pictòric de les persones, gairebé caricaturesc de les cares i variant els seus fons amb diferents tècniques. La portada és la síntesi de la història. Simplement, genial!

Montserrat Garcia Pons

Puntuació: 4

DEBAJO DE LA HIGUERA NO HAY NINGÚN TESORO

ALBO, Pablo ; DÍEZ, Miguel Ángel, il.

Debajo de la higuera no hay ningún tesoro

Ed.  Anaya, 2010. (Sopa de Libros; 143)

Debajo de la higuera no hay ningún tesoro és, senzillament, deliciós! És deliciós el ritme amb què es va desgranant aquesta trepidant història així com l’oralitat d’aquesta; de fet, el mateix autor és contacontes i fa de molt bon imaginar aquesta narració escoltada a la vora del foc o a qualsevol altre raconet. És deliciós el tractament que es fa del llenguatge; juga de manera molt intel·ligent i encertada amb les paraules tot fent que aquest sigui un llibre molt proper tant pels primers lectors d’edats més tendres com pels lectors ja més grans i amb un major hàbit de lectura. És deliciosa la relació dels dos personatges principals: un avi i la seva néta amb qui tothom s’hi pot sentir molt proper. És deliciosa, delicada i suggerent la il·lustració que dóna cos i acompanya aquesta lectura. És deliciosa la picada d’ullet que fa l’autor a tots aquells infants impacients a qui els costa escoltar una explicació fins que s’ha arribat a l’última paraula. És deliciós l’equilibri trobat amb la gestió d’emocions i sentiments que tracen aquesta història. I és també deliciós i, alhora, molt màgic i especial el fet que conclou tota aquesta narració. Debajo de la higuera no hay ningún tesoro és, senzillament, un llibre per recomanar!

Queralt Comellas

Puntuació: 4