CUATRO GATOS

 

PAVÓN, Mar ; ROJAS, Roser, il.

Cuatro gatos

Ed. @becedario, 2010

Créixer comporta, entre moltes d’altres coses, superar l’egocentrisme propi dels primers anys de vida i comprendre el punt de vista dels altres; desenvolupar l’empatia, en definitiva. Aquest és el rerefons d’aquesta senzilla i sensible narració de la Mar Pavón. 

La Marivíés una nena que té una gata anomenada Nube. Aquesta ha tingut quatre gatets i d’entrada, els veu com una propietat, com una joguina més amb la que podrà comptar.La Mariví, però, està preocupada perquè creu que la defugen, no l’estimen i volen atacar-la. Però una conversa amb la seva àvia la farà adonar que ella, de petita, també va passar pel mateix. I que el seu germà va sentir el mateix respecte a ella. 

Un àlbum que pot proporcionar una experiència amb la que els més petits es podran identificar i reflexionar. I que també incorpora l’aportació que pot fer una persona gran de la seva experiència de la vida.

Un llibre humanament enriquidor.

Jaume Torras

Puntuació: 3

RANILDA

PAVÓN, Mar ; RÉMIAT, Chloé, il.

Ranilda

Ed. OQO, 2010

 

De contes amb granotes que esdevenen prínceps n’hi ha hagut sempre, però en aquesta obra, amb gran humor, es capgira la transformació clàssica. Ranilda, una granota molt guapa però insatisfeta amb la seva imatge, surt a la recerca del petó d’una dona que li proporcionarà la seva autèntica forma. Almenys això és el que li ha dit la seva veïna. Amb el que no compta és que hi ha dones que es resisteixen a besar les granotes, malgrat demanar-ho amablement. Al final ho aconsegueix, però no es produeix la transformació desitjada…

L’autora ha narrat amb sentit de l’humor una història que parla de valors com l’autoestima i l’amistat, amb uns diàlegs que fan somriure i animen a continuar fins al final. La il·lustradora ha aconseguit crear unes il·lustracions impactants que criden l’atenció, tant pels personatges (que han estat fets amb volum i posats sobre un fons), molt expressius i de vegades destacats  en un primer pla i amb perspectives poc habituals, com pels detalls dels ambients que recrea: herbes, flors, animals…  escampats aquí i allà. Tot un món que els petits lectors sabran apreciar, amb la seva curiositat.

Un àlbum bellament il·lustrat per gaudir de la seva lectura i mirar més d’un cop.

Dolors García

Puntuació: 4

LA VIEJA LULULA

PAVÓN, Mar ; CIMATORIBUS, Alessandra, il.

La vieja Lulula  

Ed. Oqo, 2010

 En primer lloc comentar les il·lustracions: són excel·lents. Colors càlids, formes clares, suggestives, fantàstiques. Dibuixos divertits, originals,  plens de detalls. Passes la mà per damunt dels fulls i gairebé notés la textura, el relleu. Fins i tot et venen ganes d’acostar-hi el nas, ja que de ben segur desprenen una bona oloreta.

La història és molt fresca, amb un vocabulari i expressions treballades, tal i com acostuma a fer la Mar Pavón. T’ho passes bé seguint el viatge que et planteja la “vieja Lulula” estenent les diferents peces de roba en llocs insòlits. Una cantarella que es va repetint i que no saps que representa: UNO, DOS, TRES, CUATRO, CINCO, SEIS, SIETE…

Al final del conte tot es desvetlla i, quan et sembla que ja s’ha acabat, encara afegeix una nova peripècia.  Tal i com he comentat penso que és un àlbum il·lustrat amb  tots els “ets i uts”. El lligam entre il·lustració i text està molt ben aconseguit.   

Teresa Clua

Puntuació: 4