DE RONDALLA

GISBERT, Francesc  ; SERRANO, Lucía, il.

De rondalla

Ed. Barcanova, 2012. (Sopa de llibres. Sèrie verda; 195)

Premi Barcanova 2011 de literatura infantil

 

Anar de festa, de compres, de tapes… tot això són activitats que el protagonista d’aquesta història pot fer, com qualsevol altre jove de la seva edat.  Amb la seva nova feina també descobrirà que es pot anar “de rondalla”. L’Arnau necessita diners per poder pagar els estudis i decideix presentar-se a una feina de cangur. Així és com coneix l’Alícia, una nena ben especial.

L’Alícia li demana cada vespre, abans d’anar a dormir, que li expliqui un conte. De contes i rondalles, l’Arnau en sap un munt gràcies al seu avi Nicolau, però el problema és que en el moment més emocionant de la narració, l’Alícia vol intervenir-hi i ajudar els protagonistes. De sobte, l’Arnau, la nena i la seva motxilla d’aventures es troben  enmig de l’acció. Això capfica al cangur: qui no té por de ser al costat d’un ogre famolenc o del dimoni? I si la nena pren mal? Com s’ho pot fer perquè l’Alícia no faci ús dels seus poders?

Gràcies a les il·lustracions plenes d’humor de la Lucía Serrano gaudirem de les narracions de Les aventures d’en Joan de l’Ós, El somni d’una nit de Sant Joan, La fortuna de l’Estrella d’or i Les històries de l’avi Sabut.

En Francesc Gisbert s’ha proposat utilitzar aquelles rondalles que el van embadalir de petit com a punt de partida per crear noves històries, ben divertides i actuals. Amb aquesta obra i d’altres, com Quantes rondalles!, reivindica la necessitat de preservar el patrimoni oral, de mantenir vives les històries que han anat passant de pares a fills, d’avis a néts.

Dolors García

Puntuació: 4

Anuncis

QUANTES RONDALLES!

 

GISBERT, Francesc ; SANTANA, Francesc, il.

Quantes rondalles!

Ed. Bromera, 2011. (El Micalet galàctic; 164)

 

Recull de vuit narracions de caire divers que ens arriben de la veu de  l’avi Nicolau, un savi dels que no han anat mai a escola, però que guarda dins el seu cap un munt d’històries passades de pares a fills. L’home tot sovint ha de fer de cangur dels seus néts, l’Estrella i el Jesús. En el moment que aquests comencen amb les baralles, apareix l’avorriment o l’instant escaient en el qual l’avi Nicolau fa aparèixer aquella rondalla que ve al cas. Unes paraules… i el silenci i l’expectació dels infants dóna pas al moment màgic del dia.

El recull s’estructura amb dues narracions per a cada estació de l’any. Al llarg de la narració s’esmenten diferents indrets de la zona d’Alacant on se situen algunes de les rondalles, com ara La llegenda del Barranc de l’Encantada. D’altres rondalles tenen un àmbit geogràfic més ampli, com En Pere poca por o La favera màgica, amb les seves variants locals.

Crec que el més encertat de l’autor és no oferir una simple recopilació de rondalles, com tantes d’altres que ja existeixen, sinó integrar-les en una narració interessant, amb uns protagonistes ben caracteritzats  (sobretot l’avi)  que tenen les seves “aventures” relacionades amb els quefers quotidians a mesura que van passant els mesos. Les rondalles apareixen de manera natural, entremig de les converses d’uns personatges que fins i tot demanen aclariments a l’avi al fil de les seves narracions.

L’obra és una encertada fórmula per apropar els més joves al ric patrimoni oral present en qualsevol indret de les nostres terres.

Dolors García

Puntuació: 4

DES DE LA FOSCOR

 

GISBERT, Francesc

Des de la foscor

Ed. Baula, 2011. (La Llumdel far; 79)

 

Novel·la d’intriga, amb falses desaparicions, morts accidentades i misteris que cal resoldre. La protagonista és la Laura, una jove que hereta del seu avi, del qual no se’n tenia notícia des de feia dècades, una mansió a l’illa d’Ons (arxipèlag de les Cies). Viatja fins allà amb la seva filla i es troba amb un poblet aturat en el temps. Tant la mansió com altres indrets de l’illa estan envoltats de llegendes i supersticions.

La novel·la presenta un argument sòlid i ben estructurat. L’acció es concentra en quatre jornades (capítols) que l’autor encapçala amb cites d’escriptors que ens situen en un ambient de misteri. En cada jornada apareixen personatges que queden ben caracteritzats, uns indrets determinats i es desencadena l’acció. Tot plegat són un grapat de microhistòries que ajuden a comprendre la trama principal.

La geografia escarpada de l’illa esdevé un element fonamental de la narració: penya-segats i coves, el vent, la boira… L’autor també situa algunes escenes en indrets especials, com ara l’interior fosc d’una petita església. Amb aquesta novel·la demostra que és un excel·lent creador d’ambients.

Amb alguns flash-backs obtenim informació sobre la vida de la protagonista que ens fan més comprensible el seu personatge. Mitjançant la lectura d’un manuscrit del segle XVIII que es va intercalant durant la narració, la protagonista i el lector entenen alhora l’origen del llinatge dels Salvaterra, els seus avantpassats. Al fil dels fets i de les descobertes dela Laura assistim a la seva evolució psicològica i al canvi de la seva opinió sobre l’avi.

Com en d’altres de les seves obres, l’autor defensa la conservació del patrimoni oral dels pobles i la funcionalitat de les llegendes.

Dolors Garcia

Puntuació: 4