LA PLUJA ALS LLAVIS

CANAL, Eulàlia

La pluja als llavis  

Ed. Barcanova, 2010. (Antaviana nova)

 

Un títol que sedueix amb la il·lustració de la coberta plena de metàfores de significats emocionals: PLUJA/TRISTESA, COR/AMOR, HORITZÓ/ESPERANÇA COMPARTIDA. “La Jana va rebre la pluja com una carícia llunyana, llàgrimes de consol d’un àngel del cel”

La història del dol que viula Jana, una adolescent de 16 anys, durant un any després de la mort del pare. Un entorn familiar ferit: una mare depressiva i neuròtica, un germà petit que es recolza en la germana gran, ila Jana, una noia insegura, poc comunicativa i alhora tan valenta com per cuidar-se afectivament de la mare i del germà. Cadascú fent front a la vida, sobrevivint a la tristesa gràcies a la feina, als contes, a la poesia, i les visites al cementiri per retrobar una figura imaginària, que podia recordar a… Els personatges dela Nicole, l’Enric i l’Alexis fan de coixí afectiu per retornar a la vida amb l’alegria necessària per enfrontar una nova etapa. El bar “El setè cel” és l’espai reconfortant, ple d’esperança, on la pluja és als llavis i no als ulls.

Relat adequat per a alumnes de Secundària. L’autora utilitza un nivell col·loquial en els diàlegs entre els amics dela Jana. Elpaisatge musical dels Gossos, Lax’n Bustos, El canto del loco, amb fragments triats com si fossin talls cinematogràfics que s’avenen al fil argumental.

Canal incorpora alguns elements com els colors lila i groc, o el gira-sol a l’orella, o l’audició de música clàssica com a motiu d’enamorament, que ja hem trobat a l’obra “El fantasma de casa els avis”.

Montserrat Garcia Pons

Puntuació: 4

Anuncis

EL FANTASMA DE CASA ELS AVIS

CANAL, Eulàlia ; FRAUCA, Elena, il.

El fantasma de casa els avis

Ed.  Bambú, 2010

M’ha agradat moltíssim la il·lustració de l’Elena. Sembla un dibuix infantil amb el traç segur de l’adult, acompanyat d’uns colors càlids de fons i alhora vius en les formes, amb la textura característica de la cera tova que tan es fa servir a l’escola. El tipus de paper acompanya la tècnica que s’ha fet servir, alhora que el format del llibre.

Qui no ha anat a dormir alguna vegada a casa els avis? La calidesa d’una tassa de xocolata, les carícies de l’àvia, els relats,… Qui no ha passat una mica de por a l’hora d’anar a dormir en una estança poc coneguda? La por de la Paula es va mantenint al llarg de la història, que va sent calmada de tant en tant per un o altre de la parella d’avis, i ens va mostrant que els adults també tenim pors.

Una narració que ens dóna informació sobre aspectes que conviuen amb les persones quan es fan grans, com la pèrdua de coses (ulleres, sabatilles…), com físiques (dents, cabells,..). Alhora el gaudi del temps present com la malenconia del temps passat (l’enamorament), encara que l’estimació perduri en el temps.

La passió de l’avi per la poesia i la lectura: “Mai ens quedem sols. Tenim les paraules”, ajuden a la protagonista a donar una resposta a la por. El recurs que li ofereix l’àvia de picar la porta abans d’entrar en una habitació, per evitar possibles ensurts. Uns avis actius: un avi lector i un àvia pintora. Compartir una activitat divertida amb l’avi com buscar paraules preferides com “periscopi”, “pessigolles”,..és molt propi de l’Eulàlia en els seus relats perquè ens mostra que li agrada jugar amb el llenguatge.

Montserrat Garcia Pons

Puntuació: 4