MI TEORÍA DE TODO

Imatge

JOHNSON, J. J.
Mi teoria de todo
Ed. SM, 2013

Aquest llibre encantador i impactant, tant pel contingut com per la presentació gràfica, parla de la mort, i ho fa tot adreçant-se als adolescents.
No és d’aquelles obres que et passes l’estona amb el mocador als dits i els ulls vermells i tan plens de llàgrimes que no veus ni les lletres. Encara que el tema és dur, no cau en la carrincloneria ni en la llàgrima fàcil.
Està ambientada en un poble d’Estats Units. Allà, la millor amiga de la filla del director de l’Institut ha mort en un fatal accident. Aquesta no ho va poder evitar i el seu sentiment de culpa és immens. Ningú es veu capaç d’ajudar-la. Les relacions amb la gent més propera es veuen afectades d’un dia per l’ altre. Sembla que ningú serà capaç d’ajudar-la fins que… apareix algú.
Teresa Roda
Puntuació: 4

 

Anuncis

EL LLIBRE VALENT

Imatge

PORT, Moni
El llibre valent
Ed. Takatuka, 2013

Tot i una aparença d’obra per a infants, El llibre valent s’adreça a un ventall molt ampli d’edats. És un viatge a través de totes les pors imaginables. Permet fer una reflexió sobre allò que ens provoca les pors… i el lloc del cos on les sentim.
Ve a dir que tenir una dosi concreta de por és beneficiosa per no prendre mal, o potser fins i tot pot ser divertit “fer por”, en disfressar-se, en una atracció de fira… Però quan aquesta por ens queda enganxada i ens domina, és un senyal de què hem de demanar ajut.
Imatge

D’on ve la por? També aquí dóna idea de com ens hem pogut forjar aquest sentiment.
El relat és suficientment seriós, i creïble, alternat amb matisos d’humor. Ens ofereix un seguit de trucs per vèncer-la. Genial la recepta del Dr. M. White, “Com amansir un monstre”, (en referència al psicoterapeuta australià que va desenvolupar el procés de la teràpia narrativa). I altres com la relació amb els demés, paraules per endolcir una angoixa, adonar-nos de la pròpia valentia, i que una por no es resol en solitud, ni d’avui per demà.

Antònia M. Gorgas
Puntuació: 4

LA BANDA DELS MITJOS LLADRES

Imatge

ALAPONT, Pasqual

La banda dels mitjos lladres

Ed. Bromera, 2013

(El Micalet galàctic. Sèrie blava; 177)

 

Miquel, Pere i Pamela són el triangle protagonista que funciona molt bé per posar en marxa un pla per fer justícia i parar-li els peus als més pinxo de l’institut. En els afers sentimentals  ja no ho tenen tan bé, ja que entre els sentiments que demostren i els que amaguen arriben a tenir més d’un disgust. Per damunt de tot, però, els queda una forta amistat.

L’autor torna a encertar-la amb aquesta novel·la realista amb protagonistes adolescents en l’ambient d’un institut. Narrada amb ritme  i una gran dosi de bon humor, que es veu reflectida en els diàlegs i en les situacions divertidesque viuen els protagonistes, sap mantenir la intriga fins al final.  També hi ha bons retrats psicològics dels joves, que ens  mostra amb tots els seus clarobscurs davant la complexitat de les relacions humanes.

A partir de 13 anys.

Dolors García

Puntuació: 4

L’amor de l’Splat

Imatge

SCOTTON, Rob

L’amor de l’Splat

Ed. Jaguar, 2013

 

 

El protagonista és l’Splat, un gat negre encantador.

És Sant Valentí, i segons costum d’alguns països, l’Splat escriu una targeta per donar als seus companys de classe, i n’escriu una altra de molt especial per a una gateta blanca de la que està enamorat. No obstant, hi ha un altre gat que li fa la competència. Al final sabrem si l’Splat pot entendrir el cor de la Kitten, que sempre l’empipa.

El conte té un format quadrat, amb unes il·lustracions molt boniques, divertides i expressives, encara que no hi juguin massa colors (blanc, negre, vermell i verd).

En el text hi ha alternança de narrador i personatges, i s’acompanya d’algunes onomatopeies en majúscules i lletres grans que els dóna relleu i “so”.

Encara que a Catalunya el dia dels enamorats es manifesta per Sant Jordi i de manera diferent, s’interpreta perfectament el relat.

És molt agradable de llegir, i seguir l’evolució de la narració a través dels dibuixos.

Antònia M. Gorgas

Puntuació: 3

MEJOR MANOLO

Imatge

LINDO, Elvira ; URBERUAGA, Emilio, il.

Mejor Manolo

Ed. Seix Barral, 2012

 

 

És un llibre realment divertit. La segona part de Manolito Gafotas, que jo no havia llegit. Pel que he pogut esbrinar ara el protagonista, que ja no vol que l’anomenin Manolito sinó Manolo, ha crescut, ha tingut una germana i, amb la família, segueix vivint en el mateix barri de Vallecas a Madrid. M’ha semblat un personatge molt tendre, que té cura de tota la família, germana, avi, germà i pare si s’escau. La mare té molta feina i se’n surt prou bé tota sola. No sempre li surten les coses tan bé com ell s’espera però no hi ha res que no tingui solució amb l’ajuda d’alguna amiga i sobretot de l’avi, persona molt entranyable… Les il·lustracions, fetes en blanc i negre, són realment meravelloses encara que no és un llibre il·lustrat pròpiament dit, sinó que només n’apareix una de xica al començament de cada capítol i de tant en tant una de pàgina o doble pàgina.

M’ho he passat divinament bé llegint-lo i crec que podria funcionar a 6è, com a llibre que llegeixi el professor o professora a la classe i després a Secundària.

Teresa Roda

Puntuació: 4

ET MENJADÉ!

Imatge

DEROUEN, Jean-Marc ; FAY, Laure du, il.

Et menjadé!

Ed. Kókinos, 2013

 

El protagonista és un llop que té molta gana. No és el típic llop ferotge, més aviat és una mica babau i no parla bé. Tot  esperant  una presa fàcil, per cruspir-se-la, se li apareix un conillet blanc.

El conill se li escapa, tot donant-li l’excusa de què l’ajudarà a treure-li allò que li fa nosa a la llengua i el fa parlar malament. Amb una altra excusa, també se li escapa un conill vermell… Després de diverses peripècies, decideix fer-se vegetarià.

El conte és molt divertit, i té unes il·lustracions expressives que acompanyen perfectament el relat. El llop vol fer por, però l’enreden anant i tornant.

El fet que el protagonista tingui un defecte de parla i faci gràcia, pot donar peu a parlar del tema d’una manera respectuosa.

És molt graciosa la narració, i les excuses que s’inventen els conills per enganyar-lo. Les onomatopeies es ressalten amb diferents mides del text.

S’agraeix el sentit de l’ humor que traspua en tot el conte.

Antònia M. Gorgas

Puntuació: 3

WONDER

Imatge

PALACIO, R.J.

Wonder

Ed. La Campana, 2013

No tinc paraules per descriure Wonder. És un llibre encantador… Quan et cau a les mans i llegeixes: “ Em dic August i no us descriuré la meva cara. Segur que és pitjor del que us esteu imaginant “ sembla que tens a les mans un  llibre d’autoajuda, per superar algun trauma, o bé, penses que serà un llibre tan patètic que ploraràs pàgina sí, pàgina també. Ni pensaments! No cau per res del món en la sensibleria, ni en res d’ això. És molt amè, fàcil i ràpid de llegir, a trossos divertit i tot.

És la història d’un nen de deu anys que va néixer amb la cara deformada per un defecte genètic. Mai ha anat a l’escola, ja que ha hagut de passar molt temps entre hospitals i rehabilitacions. Ara comença anar-hi… Parla del procés d’adaptació i de les relacions amb els demès. El llibre està dividit en blocs. En alguns d’ells, Wonder parla del que sent. En d’altres, parla la gent del seu voltant, tot donant punts de vista diferents als fets i enriquint la novel·la.

Teresa Roda

Puntuació: 4