La pluja als llavis
Ed. Barcanova, 2010. (Antaviana nova)
Un títol que sedueix amb la il·lustració de la coberta plena de metàfores de significats emocionals: PLUJA/TRISTESA, COR/AMOR, HORITZÓ/ESPERANÇA COMPARTIDA. “La Jana va rebre la pluja com una carícia llunyana, llàgrimes de consol d’un àngel del cel”
La història del dol que viula Jana, una adolescent de 16 anys, durant un any després de la mort del pare. Un entorn familiar ferit: una mare depressiva i neuròtica, un germà petit que es recolza en la germana gran, ila Jana, una noia insegura, poc comunicativa i alhora tan valenta com per cuidar-se afectivament de la mare i del germà. Cadascú fent front a la vida, sobrevivint a la tristesa gràcies a la feina, als contes, a la poesia, i les visites al cementiri per retrobar una figura imaginària, que podia recordar a… Els personatges dela Nicole, l’Enric i l’Alexis fan de coixí afectiu per retornar a la vida amb l’alegria necessària per enfrontar una nova etapa. El bar “El setè cel” és l’espai reconfortant, ple d’esperança, on la pluja és als llavis i no als ulls.
Relat adequat per a alumnes de Secundària. L’autora utilitza un nivell col·loquial en els diàlegs entre els amics dela Jana. Elpaisatge musical dels Gossos, Lax’n Bustos, El canto del loco, amb fragments triats com si fossin talls cinematogràfics que s’avenen al fil argumental.
Canal incorpora alguns elements com els colors lila i groc, o el gira-sol a l’orella, o l’audició de música clàssica com a motiu d’enamorament, que ja hem trobat a l’obra “El fantasma de casa els avis”.
Montserrat Garcia Pons
Puntuació: 4