LA VIEJA LULULA

PAVÓN, Mar ; CIMATORIBUS, Alessandra, il.

La vieja Lulula  

Ed. Oqo, 2010

 En primer lloc comentar les il·lustracions: són excel·lents. Colors càlids, formes clares, suggestives, fantàstiques. Dibuixos divertits, originals,  plens de detalls. Passes la mà per damunt dels fulls i gairebé notés la textura, el relleu. Fins i tot et venen ganes d’acostar-hi el nas, ja que de ben segur desprenen una bona oloreta.

La història és molt fresca, amb un vocabulari i expressions treballades, tal i com acostuma a fer la Mar Pavón. T’ho passes bé seguint el viatge que et planteja la “vieja Lulula” estenent les diferents peces de roba en llocs insòlits. Una cantarella que es va repetint i que no saps que representa: UNO, DOS, TRES, CUATRO, CINCO, SEIS, SIETE…

Al final del conte tot es desvetlla i, quan et sembla que ja s’ha acabat, encara afegeix una nova peripècia.  Tal i com he comentat penso que és un àlbum il·lustrat amb  tots els “ets i uts”. El lligam entre il·lustració i text està molt ben aconseguit.   

Teresa Clua

Puntuació: 4

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s